I ara calla, carai.
A Nepal, atacar és topar; ara potser, acata la pena.
Llepa la mala pell.
I a mi? Mai.
L’avi si val.
O rimo, o miro.
Un nen un.
La mà fa mal.
Sóc nu, un cos.
No saps pas on?
Una pista:
Què passa quan et mires un mirall? Que ens veiem... a l’inrevés.
Us recomane aquest llibre, perquè té la solució: Sierra i Fabra, Jordi. "La paraula més bonica". L'odissea, 2009
... amb prou feines es podien creure el que veien. Allà hi havia milions i milions de lletres, totes amuntegades a terra, formant muntanyes. Lletres de colors i negres, grans i petites, de tots els estils i cossos.
- Són les lletres caigudes dels llibres que no llegeix ningú- vam sentir la veu de la bibliotecària-. Els pobres s'avorreixen, es marceixen i els cauen les lletres, com les fulles als arbres. Aquí les guardem totes....... (pàgina 76)
-------------------------------------------------------
0 comentaris:
Publica un comentari